Cercador

Tots els relats de Xavier Lamarca

  • Amb suc i broc

    Xavier Lamarca - 26-02-2007 - 1688 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    (Versos "versus" versos: Josep Mª de Segarra "Lluna gelosa..") més

  • L'home fosc

    Xavier Lamarca - 09-01-2007 - 1569 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    A tota desgràcia cal trobar-li un culpable, i el culpable designat no serà mai del tot innocent, ni que no en tingui la culpa. més

  • Voladura per erecció controlada

    Xavier Lamarca - 02-01-2007 - 1599 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Controlar la passió sembla un contrasentit, però.... més

  • Pifia World Player

    Xavier Lamarca - 30-12-2006 - 1650 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La frontera entre l'éxit i el fracàs és tan sinuosa que sovint un no sap en quin costat es troba. més

  • III Fins demà

    Xavier Lamarca - 27-12-2006 - 1442 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Infidelitat? més

  • El mai mes ha començat

    Xavier Lamarca - 16-12-2006 - 1536 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La culpa més

  • Cinc minuts fins mai mes

    Xavier Lamarca - 08-12-2006 - 1424 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Secrets més

  • La Casa del Temps

    Xavier Lamarca - 04-10-2006 - 1677 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    Aquesta història és la vida d'un home explicada en dues mil paraules. Son moltes?, son poques?. En tot cas son les que m'han calgut,. Si tu, lector, arribes a llegir-la fins al al final, potser et caldran menys paraules per explicar de quina pasta estem fets els humans. O potser no et caldra cap paraula. XL més

  • Dues cartes (I)

    Xavier Lamarca - 29-07-2006 - 1580 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Benvolgut amic: Ja he arribat a casa. Gràcies pel convit i la companyia - majoritàriament femenina- que sempre és d'agrair. Va ser bonic i reconfortant constatar que no totes les dones ens fugen i que en el fons potser ens necessitem una mica, o una estona, els uns i les altres. més

  • L'examen

    Xavier Lamarca - 14-03-2006 - 1852 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 14 minuts

    - Que galdós, resulta que aquí tothom te coses a ocultar. Menys les putes, que ho ensenyem tot, i els morts que ja han fet a tots i se'ls en fot tot. Putes i morts despilotats: heus ací la veritat nua, dit en tota propietat i sentit. Tota la resta es tapar-se les vergonyes, que no són, com ens volen fer creure els pudents, la nuesa dels sexes. Els morts i les putes enganyen només a qui vol ser enganyat. més

  • Desperta verro II

    Xavier Lamarca - 16-02-2006 - 1543 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Hi ha vida mes enllà dels sexe serios, insípid, morbós, pasiu, rutinari.... més

  • Manfred

    Xavier Lamarca - 14-11-2005 - 1307 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Homenatge a Manfred, l'home nu, víctima humana del "Prestige" en el tercer aniversari de la catástrofe. més

  • Fugir

    Xavier Lamarca - 02-07-2005 - 1301 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Fugir, de l'amenaça. Que freda és l'ungla de la mort ! Fugir, fent una i altre passa. Cenyint sobtats batecs del cor. Fugir de tot, o res, depressa, fugir de fora cap endins, Fugir de la raó, del seny que vessa, cercar follía, pels camins. Fugir. Trobar. Fugir del temps, trobar repòs, trobar-me amb mí -gaudir, patir- desde el meu jo fins al meu sí, desde la pell al moll de l'os. més

  • U

    Xavier Lamarca - 22-06-2005 - 1475 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Anava tot sol, a peu coix. Donant una ullada al seu voltant va veure un punt a l'horitzó llunyà. Va estirar la ma cap a aquella direcció i l'assenyalà amb un dit , mirà fixament, insistentment, intensament, va tancar l'ull i quedà a les fosques, medità. Només una idea al cap: que fos veritat, la única veritat. més

  • Desperta, verro.

    Xavier Lamarca - 19-06-2005 - 1810 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una vella teoría diu que la poesia eròtica es podria dividir en erotico-amorosa, erotico-festiva i pornogràfica. Com totes les taxonomies s'ha de prendre aqeusta com un intent de classificar l'inclasssificable, però posats a fer, i donat-ho per bo, m'he adonat que la poesia erotico-festiva estava poc representada i m'he proposat equilibara una mica la balança. Així doncs, una forma d'erotisme versificat, que vol ser poc trascendent, enfront de l'emocional descripció de l'art de Cupido o de la detallada descripció de la mecànica dels exercicis lúbrics, és la que juga a mirar a través d'un prisma desenfadat e irònic el nostre estimat fotre. més

  • Dues més un

    Xavier Lamarca - 11-06-2005 - 1599 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    - Vindrà a sopar la Montse - Quina Montse? - La Montse Pou - La teva ex ? - La nostra ex. La Carme va tancar la nevera d'una revolada i empenyé lleugerament a en Pep que estava palplantat al mig de la cuina. - Deixa'm passar! -l'hi escopí mentre l'aire es tornava a tancar al seu pas. El Pep va girar mig cos, sense moure les cames, en part degut al efecte de succió, en part degut a que no va tenir esma de seguir la trajectòria de la Carme sinó amb la mirada. Havia pensat que seria mes senzill. Als anys setanta practicar l'amor lliure era quasi un deure, practicar-lo tres sota el mateix sostre no era tan habitual, però ell ho havia aconseguit. D'això feia trenta anys. La Carme pujà escales amunt i es va fer fonedissa. Era migdia. més

  • Olors del Rif III: Petjant el territori

    Xavier Lamarca - 04-06-2005 - 1296 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Hem pujat un desnivell de gairebé sis-cents metres per un camí ample que fa llaçades pel pendent i es va enfilant poc a poc, però sense parar. Les primeres suors ja ens humitegen el front quan fem una petita parada per contemplar a vol d'ocell aquest poble rifeny que ja és un poc nostre. Arreu on hem deixat una mica de nosaltres ens pertany, o nosaltres hi pertanyem, i ara Xaouen és una mica de tots junts perquè ha unit el seu encant al creixement d'unes relacions personals tot just nades fa un parell de dies. més

  • Olors del Rif II. Xauen, la blava

    Xavier Lamarca - 30-05-2005 - 977 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Compto que fa mes d'un dia sencer des de que hem fet un àpat decent. Se'ns han fet les onze de la nit i encara estem sense sopar, hem anat tirant a base d'entrepans, xutxes, sucs, aigua i cafès a dojo des que vàrem sortir. En Khalid esta impacient per introduir-nos al seu mon: fill i net de xauencs parla un castellà força bo sense haver-se mogut mai del Marroc, és un noi amb bona base cultural, arrelat al seu país, educat i perspicaç. "Vamos al Aladin - diu -, os parece?" I tant!. A aquelles hores la plaça de Uta Al Hamman, el rovell de l'ou de la medina de Xauen, encara fa xup-xup i les perennes paradetes on es ven de tot son obertes, però tenim gana i anem directe al gra. més

  • Olors del Rif I: En camí

    Xavier Lamarca - 25-05-2005 - 1058 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    A les 5 de la tarda, el ferry "Ibn Battuta" salpa d'Algesires rumb a Tánger. Tot just ara, desprès de vint hores d'haver sortit en tren de l'estació de Sants, tinc la sensació del viatger. Cap al nord o cap al sud Europa és Europa, i no es gaire diferent un carrer del Gamla Stan d'Estocolm que un del el Barri Gòtic de Barcelona. Aquesta manega de mar, l'estret de Gibraltar, separa dos móns mes que no pas dos continents. més

  • Armari enfora

    Xavier Lamarca - 19-05-2005 - 1258 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    - Toc!, toc! - Endavant!, casa meva és casa vostre - si és que hi ha cases d'algú -. - Toc!, toc! Benvinguts!. Passeu, passeu...Casa meva és oberta a tothom, aquí no hi ha propietat privada, tot és comunitari, la propietat es un robatori, les coses estan al servei de qui les fa servir, la terra és per qui la treballa. Fora els patrons! A baix el capitalisme! Visca el mestissatge, aturem la globalització..... - Toc!, toc! més

  • Morir-se

    Xavier Lamarca - 12-05-2005 - 2315 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 13 minuts

    He decidit morir-me, administrativament parlant. Ja n'estic tip de viure i, per tant, la meva defunció és inevitable. Legalment, es clar. Es pot dir que he fet a tots i res evitarà la fi de la meva existència de dret. El meu decès, als papers, es cosa feta. més

  • Haikús d'hivern

    Xavier Lamarca - 07-01-2005 - 1539 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Nit estelada esfinx de la glaçada oh! vidres fins. Vent malastruc xiuxiueja a la porta obre poruc! més

  • Els perduts

    Xavier Lamarca - 12-12-2004 - 1183 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Era com un centaure amb cos de cotxe i cames de mecànic. El capó, retingut per una barra, no el podia queixalar i si en comptes d'un cotxe hagués estat un cocodril n'hauria fet una vinyeta de tebeo. més

  • Nadal particular

    Xavier Lamarca - 29-11-2004 - 1469 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Hora tardana, fora els llençols. Una mirada per la finestra: carrers ben sols. Cançons cantades, cançonejades, amb veu maldestre Taules parades, engalanades, per fer la festa. Tots junts i sols. més

  • Noticia intrascendent

    Xavier Lamarca - 23-11-2004 - 1691 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Ja feia temps que havia esclatat la crisi de les "vaques boges" i vaig llegir al diari: "Avui comença el sacrifici dels grans bovins". Humà com sóc, me'n vaig compadir. En la meva insignificància poc hi podia fer, de manera que em vaig posar a redactar una carta adreçada al diari per protestar-ne, tot adoptant la visió del propis protagonistes (tal com ha de ser). I perquè no es pensessin que era una broma. hi vaig afegir uns mots previs de justificació. més

  • Darrera seu

    Xavier Lamarca - 12-11-2004 - 2307 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    De vegades, ens passen coses insospitades. Tant temps buscant l'oportunitat per assolir els nostres més íntims desigs, tants esforços per demostrar que els tenim més ben posat que ningú, tant temps somiant l'ocasió, i de sobte.... se'ns presenta sense buscar-la. Aleshores el pols s'accelera, la tensió puja, i una suor freda ens recorre l'espinada, ja és al nostre abast, però.... Fa alguns anys no m'hauria atrevit a exposar el que em va succeir devent d'un auditori tant digne i selecte com el present, però... allò va succeir realment.... quan un bon dia impensadament, em vaig trobar ... més

  • Com hi ha mon

    Xavier Lamarca - 01-11-2004 - 2061 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    S'usa com una interjecció (!) - com en diuen els gramàtics- en els sentit d'afirmar "dintre d'aquest mon hi ha de tot, fins i tot les coses mes inesperades" i també s'usa per reforçar una afirmació. Però, com hi ha mon?, com és que hi ha un mon que és, que existeix. Això és una pregunta metafísica que han de respondre els científics ja que els metafísics no existeixen. Que passa però, quan un no es científic de professió i l'apassionen les preguntes metafísiques? Doncs que es converteix en un metafísic amateur que per definició no existeix. On som?: enlloc. Es a dir, al lloc adient. més

l´Autor

Foto de perfil de Xavier Lamarca

Xavier Lamarca

27 Relats

50 Comentaris

42205 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Quan escric davant la pantalla, de vegades els personatges se'm revolten i exigeixen que no traeixi la seva biografia. Jo els dic que només gracies a mi en tenen però, tossuts, es neguen a seguir el meu pla i actuen pel seu compte.
Quan això passa - que és el millor que pot passar - em limito a escriure la història que em dicten sense afegir-hi de la meva collita, sinó el que observo i penso que els passsa pel cap o per les vísceres.
De fet, escriure una historia no es altra cosa que deixar-se portar per una veu que xiuxeja a l'orella. No cal inventar res, tan els personatges de carn i ossos com els imaginats tenen vida pròpia, i si no en tenen val mes plegar i oblidar-los.
Però un cop el relat és acabat, i publicat soc jo qui es queda sol al darrera la pantalla.
La història ja no es meva, és de tots aquells que se l'han fet seva.